A part del que explica el llibre, teniu aquí una entrada que espero que aclareixi els usos dels verbs ser, estar i haver-hi quan expressen situació en un lloc.
- Per a la simple constatació de la presència en un lloc, en un espai físic emprem ser. I, de vegades, haver-hi:
- Ja soc aquí.
- On és la parada de l'autobús? / On hi ha la parada de l'autobús?
- Allà hi ha una unitat mòbil / La unitat mòbil és allà.
- El nostre convidat d'avui ja és aquí.
- Que hi ha la Núria? / Que hi és, la Núria?
- No, no hi és/ Sí que hi és.
- En localitzacions temporals, ser:
- Aviat serà Nadal, però encara no som a l'hivern.
- És el minut 5 de la segona part (o Som al minut 5 de la segona part)
- Quin dia és? És dilluns (o Quin dia som? Som (a) dilluns)
- El verb estar afegeix a la simple localització un matís de durada, permanència, fixació o resultat. Fem servir estar per indicar el fet de residir o viure en un lloc (sovint en la forma pronominal estar-se), de treballar en una empresa o de conviure amb una persona durant un temps:
- Ara la Rosa està (o s'està) al carrer Rosselló = (hi viu).
- La Mariona va estar (va estar-se) un any a l'estranger = (hi va residir).
- L'Antoni va acabar la carrera de Periodisme i ara està (s'està) a Catalunya Ràdio = (hi té la feina habitual).
- Feia tres anys que la Marina estava (s'estava) amb l'Albert =(mantenien una relació).
- També fem servir estar en les localitzacions figurades:
- Sovint les divergències no estan en el contingut, sinó en la forma.
- El secret d'un bon sofregit està en la paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada