Els avantantatges de ser un marginat

Durant la lectura d'Els avantatges de ser un marginat es citen força pel·lícules, llibres, programes de televisió, cançons...

Us els he recollit aquí:

• cançons: Asleep (The Smiths); Blackbird, Something, Dear Prudence (The Beatles); MLK (U2); Landslide (Fleetwood Mac); Vapour Trail (Ride); Scarborough Fair (Simon and Garfunkel); A Whiter Shade of Pale (Procol Harum); Time of no reply (Nick Drake);   Gypsy (Suzanne Vega); Night in White Satin (Moody Blues); Daydream (Smashing Pumkins); Dusk (Gènesis); Broken Wings (Mr Mister); I'm going home (Chris Daughtry banda sonora de The Rocky Horror Picture Show); Time Warp (Richard O'Brien banda sonora de The Rocky Horror Picture Show); Another Brick in the Wall part II (Pink Floyd). Si les voleu sentir, podeu pitjar en aquest enllaç.

• cantants i grups de música:  Slits; Nirvana; Jim Morrisson; John Lennon. (no he posat aquí els de dalt).

• llibres: Matar un rossinyol de Harper Lee; En aquest costat del paradís i El Gran Gatsby d' Scott Fitzgerald; Peter Pan de J. M. Barrie; Pau per separat de John Knowles; L'alcalde de Castro Street de Harvey Milk; El vigilant al camp de sègol de J.D. Salinger; Walden d'H. D. Toreau; A la carretera de Jack Kerouak; L'esmorzar nu de W. S. Borroughs; Hamlet de W. Shakespeare; L'estrany d'A. Camus; The Fountain de M. Nichols.

• pel·lícules: The Rocky Horror Picture Show; Que bonic que és viure; Rojos; El Graduat; Harold i Mildred; La meva vida de gos; El club dels poetes morts; La increïble veritat; La nit dels morts vivents.

• programes de televisió: Saturday Night Live; Love boat; Fantasy Island; Mash; Gomer Pyle; Mary Tyler Moore.

A més a més, durant el llibre trobem algunes frases que podríem qualificar d'aforismes: un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així es diferencia de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblant (màxima concisió).

Us en poso uns quants:

• Acceptem l'amor que ens pensem que mereixem.
• No tornis mai més a dir que algú ho és tot per a tu.
• Deixa que el silenci torni a posar les coses al seu lloc.
• Cinc minuts d'una vida ben gastats i ens sentíem joves en el millor sentit. Infinits.
• S'havia adonat que si no se n'anava, no tindria mai una vida pròpia. Tindria la d'ells.
• No sé si mai has sentit una cosa així. que voldries dormir mil anys. O simplement no existir. O simplement no sé conscient del fet que existeixes. O alguna cosa per l'estil.
• "el nostre no és un temps d'herois perquè ningú no ho permetrà" (dins En aquest costat del paradís)...

Després de llegir el llibre, hem vist la pel·lícula amb el consell que us fixéssiu, sobretot, en les diferències que observàveu d'una versió a l'altra.

I ara, le propostes de treball sobre el llibre:

Al pròxim examen sortiran preguntes concretes sobre l'argument.                

I també haureu de fer un assaig on parleu de les diferències entre el llibre i la pel·lícula intentant explicar a què creieu que obeeixen.
Naturalment sabem que quan es fa una adaptació al cinema el que sobretot s'ha d'aconseguir és reduir la història; però reduir la història implica fer-ne una tria i triar vol dir escollir coses i deixar d'escollir-ne d'altres.
No vull que feu una llista de coses que al llibre surten i a la pel·li no o a l'inrevés, sinó que us fixeu en alguna de les coses que varien i digueu per què creieu que l'autor, guionista i director ha fet aquesta tria i no una altra.
En els pròxims dies jo us faré un text d'exemple.

El gènere narratiu i el cinematogràfic

ESTUDI COMPARATIU DEL GÈNERE NARRATIU I DEL GÈNERE CINEMATOGRÀFIC.

Abans d’estudiar la transformació d’una novel·la al guió cinematogràfic, el més lògic és que coneguem ambdós gèneres i les diferències a què s’han de fer front durant el procés d’adaptació. 

• La primera diferència amb què ens trobem és el codi. Mentre que la novel·la s’expressa per mitjà del codi escrit, la pel·lícula ho fa de manera oral i/o visual.
• Quant al contingut, res canvia. Tant una novel·la com un guió es basen en tres elements principals: els personatges, l’acció i l’ambient. El que sí canvia és la manera d’explicar la història.
• Si ens fixem en l’estructura interna, novel·la i guió tenen en comú el sistema plantejament-nus-desenllaç. Aquest esquema pot ajudar a entendre el desenvolupament d’un guió més específicament:
• El Plot point és un “punt de gir”, un precipitant que fa que la història s’encamini cap a un lloc diferent del que s’estava dirigint. Si ometem les denominacions pròpies del món cinematogràfic, veiem que podríem aplicar aquesta línia de temps a qualsevol novel·la.
• Tot i ser igual en divisió, l’extensió de cada part varia molt d’un gènere a l’altre. En una novel·la és bàsicament la que decideix l’autor: si bé es tendeix a desenvolupar més el nus que les altres dues seccions, no és una norma establerta. A més, juga a favor de la llibertat dels autors alhora d’estructurar la seva obra el fet que una novel·la no té un nombre limitat de pàgines. Trobem al mercat obres de 30 pàgines, de 500, o fins i tot novel·les per entregues que serien massa llargues per publicar-les d’un sol cop. Un guió, en canvi, s’ha de cenyir a aproximadament dues hores de pel·lícula. Per tal que duri això, s’ha establert un format predeterminat per a l’escriptura de guions que permet que cada pàgina equivalgui a un minut d’imatges. Així, l’acte I d’un guió hauria d’ocupar més o menys de la pàgina 1 fins la 30, l’acte II de la 30 fins la 90, i l’acte III de la 90 a la 120.
• Pel que fa a l’estructura externa, hi ha quasi tantes variacions com escriptors. En la novel·la la divisió més típica és en capítols, que alhora poden estar agrupats en parts o no. A més a més d’aquesta, però, hi ha altres estructures com la novel·la epistolar, que avança per cartes (com la nostra). També hi ha infinites formes de seccionar aquests capítols: normalment es separen amb petits títols precedits d’un nombre, però n’hi ha de més originals. 
• En el guió ens trobem de nou amb una llibertat menor. Una pel·lícula, segons el cànon establert per Hollywood, es parteix en unes unitats mínimes: les escenes. Es canvia d’escena, pel general, quan es canvia d’escenari i/o hi ha un salt en el temps. Les escenes formen part de nusos d’acció: unitats dramàtiques amb el seu propi plantejament, nus i desenllaç. A part dels nusos d’acció i les escenes, però, al cinema també es fa servir un tercer agrupament: la seqüència. Aquesta seria l’equivalent al capítol d’un llibre: és formada per escenes que estan relacionades entre sí per l’argument.
• El narrador és qui explica allò que passa en l’obra. En una novel·la sempre hi ha un narrador que pot ser de dos tipus segons la seva posició respecte a la narració:
• Narrador homodiegètic, intern o personatge: Forma part del relat, ho explica des de dins, pot ser-ne el protagonista o un personatge secundari.
• Narrador heterodiegètic, extern o en tercera persona: Explica la historia sense haver participat d’ella. Pot ser omniscient (quan sap tot el que passa, incloses les opinions i emocions dels personatges) o parcial (quan només explica el que observa, també anomenat narrador testimoni).
• Quan passem a parlar de guions, però, ens trobem amb que el narrador s'acostuma a suprimir; a vegades s’inclou un actor que fa aquest paper perquè el públic pugui entendre millor l’argument –o per poder ometre escenes impossibles de realitzar-, o en trobem vestigis necessaris per no perdre el fil narratiu en forma de:
• Veu en off: veu o bé desconeguda o bé corresponent a un dels personatges, que el lector pot sentir però no els que apareixen a l’escena.
• Flashbacks o retrospeccions: imatges que apareixen en pantalla corresponents a escenes del passat dels personatges, anteriors al principi de la pel·lícula. La tècnica contrària, que mostra el futur dels personatges, s’anomena flash forward o anticipacions.
• O diàlegs entre personatges, que sovint necessiten donar més dades que en un llibre per suplir la manca de narrador.

Els avantatges de ser un marginat d'Stephen Chbosky

El llibre d'aquest primer trimestre es podria definir com un llibre de literatura juvenil, probablement, però, abans d'afirmar-ho, hauríem de saber quines característiques tenen.

Què és una novel·la juvenil? 

Una novel·la juvenil ha de tenir com a finalitat fomentar l'hàbit de la lectura entre els joves, i per aconseguir-ho és important que hi hagi:

• Un component lúdic: ha d'entretenir mentre es llegeix.
• I un component didàctic: ha d'afavorir el desenvolupament del pensament crític, ha de fer pensar.

Però quines són les característiques que podem assenyalar per diferenciar-les de la resta i per qualificar-les de bones novel·les juvenils? (Montesinos 2003)

• Han d'estar escrites amb un lèxic, amb un estil i amb una temàtica adequats, que entenguin els joves i, alhora, que ampliïn les seves habilitats lingüístiques i literàries.
• Han de basar-se en els conflictes que viuen a fi d'aconseguir que els lectors s'hi identifiquin.
• Han d'ajudar-los a formar el seu pensament crític i estètic, han de fer que es preguntin coses més o menys transcendents.
• No han de ser moralistes, no han de tenir una lliçó moral que ens digui quina és la forma d'actuar correctament davant els problemes que plantegen. Han de poder tractar qualsevol tema amb versemblança, rigor i qualitat. El que ha de moure l'autor a escriure la novel·la és la necessitat d'explicar una història concreta, no la de donar una lliçó moral.
• Han de ser una literatura de "transició", cosa que vol dir que han de preparar els lectors per a literatures o lectures més complexes. 
• Han de tenir molt clar qui són els seus destinataris, fins al punt que l'editorial o la col·lecció que els publica ha de dir a quines edats van adreçades.

I ara us toca a vosaltres: podríeu dir si el llibre que heu llegit és una novel·la juvenil? Si creieu que SÍ: és una bona novel·la juvenil? En cas que penseu que NO, quin tipus de novel·la és? 

Em consta que sabeu que del llibre se'n va fer una pel·lícula que la majoria de vosaltres heu vist, però que tornarem a veure perquè trobo que té un sentit que ho fem. Mentre la veiem, observareu que hi ha coses que el llibre explica i la pel·lícula no, veureu com surten els personatges amb un aspecte que potser no és el que havíeu imaginat, veureu que no tot s'explica de la mateixa manera, aquí trobareu les coses que acostumen a fer-se a lhora de plantejar-se una adaptació al cinema.