Potser alguns ja l'heu començada a llegir, gairebé tots heu vist la pel·lícula, sigui com sigui, ara és el moment de saber què heu de fer després de la lectura.
Pel que fa a l'argument som davant d'una història fantàstica, però quines són les característiques d'aquest tipus de literatura?
Podem dir que té la seva base en la fantasia, que ha de contenir elements sobrenaturals, extraordinaris, criatures inventades... però com?
Normalment tenim un context realista on s'introdueixen de manera gradual o de cop esdeveniments, criatures, fets... completament irreals que envaeixen la narració i la sotmeten a una lògica nova que transforma el món que es mostra.
A vegades, tot acaba tenint una explicació racional, a vegades, en absolut.
Argumenteu que La pell freda és una obra de literatura fantàstica. Afegiu si és de les que acaba donant una explicació racional al que hi passa o no.
Pel que fa als personatges: quins diríeu que són els principals? Són importants els noms que tenen o que no tenen? En podeu descriure el caràcter? Hi ha algun personatge que canviï, que evolucioni? Quin? Per què?
Pel que fa a les estructures de la novel·la i de la pel·lícula podem dir que totes dues adopten les tres parts clàssiques: plantejament (arribada a l'illa); nus (lluita) i desenllaç (continuació de la lluita o final)
A quina pertany cada final? Argumenteu-ho.
Tot i la diferència en el final, tenim que el protagonista narrador és pres pel faroner, que té un nom diferent a cada versió:
Per què es diu Batís Caffó a la novel·la i Grunner a la pel·lícula? Creieu que un dels dos noms és més significatiu que l'altre? Quina motivació pot tenir el canvi?
Aquest fet fa que puguem interpretar que tant la novel·la com la pel·lícula tenen una estructura circular, però hi ha uns detalls que converteixen una de les dues en falsament circular, quina i per què? Quin dels dos finals proposats us agrada més? Per quin motiu? si us agradessinels dos matiseu què us agrada d'un i què de l'altre.
Pel que fa al tema o temes: La pell freda pot fer-nos pensar en tota una sèrie de temes: la solitud o aïllament; la por als altres o xenofòbia; la por al desconegut; la guerra; l'intent d'empatitzar amb el diferent; la importància del sexe en les relacions; els maltractaments...
Tria'n un, encara que no sigui a la llista, i explica com està tractat i com el veus tu en un text argumentatiu.
Pel que fa a la versió cinematogràfica:
Us ha agradat més o menys que la novel·la?
Quines coses importants trobem a la novel·la que no apareixen a la pel·lícula? Creieu que la seva absència canvia significativament allò que cadascuna explica?
Hi ha alguna cosa que apareix a la pel·lícula i que no surt a la novel·la? Creieu que la seva presència canvia significativament allò que cadascuna explica?
I per acabar els aforismes: segons el DIEC un aforisme és una "Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. El primer aforisme d’Hipòcrates és: la vida és curta i l’art és llarg."
Quan comencen la novel·la i la pel·lícula en sentim/llegim un: Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. I després, n'anem trobant molt d'altres.
Us proposo és que en trieu deu, sense comptar aquest, esclar, que citeu on els heu trobat, que expliqueu per què els heu triat i que reflexioneu sobre allò que enuncien. Una cosa semblant a aquesta:
Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem.(Capítol 1, pàg. 5). L'he triat perquè és la frase amb què comença el llibre i perquè proposa un enunciat que sembla força lògic, però que no té cap motiu per ser cert, infereix d'una afirmació, la certesa de l'afirmació contrària, d'una banda afirma que Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem cosa que fa que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem; pressuposa, abans de res, que tots odiem i que tots estimem i això no té per què ser cert del tot, hi ha persones que viuen sense experimentar cap dels dos sentiments, d'altres que poden viure amb un dels dos i prou, però, tot i acceptant que tots, absolutament tots, odiéssim i estiméssim, realment tenim sempre massa a prop aquells que odiem, i no prou al costat aquells que estimem? Crec que deu anar a persones, i el narrador potser també ho creu, almenys pel que fa a la segona part de la frase que posa en condicional: podríem creure; però la primera, que sí que afirma: mai no som, tampoc té cap raó que la faci obligatòriament certa, si pensem en aquells que odiem, els tenim a prop, encara que sigui pel fet que els fem presents, però i si no hi pensem? Algú pot dir que si odies algú, hi penses; potser sí, jo, clarament, no ho tinc tan clar.
Per tant, el treball tindrà aquest esquema:
Característiques de La pell freda com a novel·la que pertany al gènere fantàstic?
Estructura: delimitació de les parts i justificació de la seva circularitat.
Tema: tria d'un dels temes que es desenvolupen a la novel·la i enfronta el tractament que s'hi fa amb la visió pròpia.
Personatges: importància dels seus noms o absència de i estudi aprofundit del personatge que t'ha impressionat més.
Comparació entre novel·la i pel·lícula: diferències més destacables.
Aforismes: trieu-ne un mínim de cinc i un màxim de deu i expliqueu-los tal i com s'ha indicat abans.
Conclusions.
Aquí trobarem un dossier amb propostes per treballar la lectura, per si us interessa.
Com ja us vaig dir els primers dies de classe hi ha la possiblitat que us presenteu a diversos tipus depremis literaris, abans que vinguin les vacances, us en poso aquí alguns que, bé pel premi, bé pel prestigi, o bé per la qualitat, us podrien interessar:
Ficcions, l'aventura de crear històries. Aquells que vulguin participar-hi s’han de registrar a la pàgina web www.ficcions.cat entre l'11 d'octubre de 2017 i el 6 de febrer i enviar els capítols que vagin escrivint segons el calendari establert.
La pàgina web servirà també com a eina per cercar recursos per escriure els capítols, amb enllaços d’interès, propostes, i comentaris dels capítols dels altres participants.
Cada quinze dies, aproximadament, l'alumne o el grup d’alumnes (un màxim de 3) participant haurà de publicar un nou capítol de la història (3 en total).
Els capítols no podran superar els 9.000 caràcters ni ser inferiors a 3.000 (sense espais en ambdós casos), exceptuant el tercer capítol que podrà tenir una llargada màxima de 12.000 caràcters. Els grups d’alumnes començaran la història a partir d’un inici, que caldrà escollir d’entre les possibilitats que trobem a la mateix web i que són:
A partir de l'inici de la novel·la Li deien Lola de Pilar Romera i que fa així:
Abril del 1930. Declaració del Josep de cal Pastor al cafè del Potacari davant Boada, el Ramsès i una nombrosa concurrència. El primer que vaig trobar va ser la sabata. Una sabata fina, elegant, de pell bona, de xarol per ser exactes, amb la puntera i el taló de color marró intens i la resta d’un crema suau. Amb una sivella daurada treballada amb delicadesa. Una sabata pràcticament nova, cara. Una sabata per a una senyora. Una sabata que no s’oblida en qualsevol lloc ni es llença en un descampat.
A partir de l'inici de la novel·la Marina de Carlos Ruiz Zafón i que fa així:
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules.- Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final. Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.
A partir de l'inici de la novel·la Un any i mig de Sílvia Soler i que fa així:
Centenars de minúscules hostilitats matrimonials. Segons quins dies, mira enrere i veu això: centenars de minúscules hostilitats matrimonials. Silencis petits i molestos com pedres a dins la sabata i mirades de reüll, fulminants o desdenyoses; abraçades d’esma, petons sense ganes, holes desmenjats, adéus sense pena.
A partir de l'inici de la novel·la Joc de trons de George R. R. Martin i que fa així:
Bran: El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.
O, a partir de l'inici de la novel·laCamps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra i que fa així:
6 hores 39 minuts: Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge. Per això va saber que la trucada no podia ser bona. No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada. Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta. La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada. - Sí? Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.
Les dates de lliurament dels capítols seran:
Capítol I: de l'11 de gener al 6 de febrer.
Capítol II: del 7 de febrer al 28 de febrer.
Capítol III: de l'1 de març al 23 de març.
El 23 de març de 2018, per tant, serà la data màxima per a presentar el tercer i últim capítol, i a partir de llavors, el jurat decidirà quina és la millor història. Es valorarà la qualitat literària dels textos, la coherència argumental, i la originalitat de les històries.
El nom dels finalistes es farà públic durant la segona quinzena d'abril, mentre que els guanyadors es donaran a conèixer durant els cinc lliuraments de premis (Mallorca, Menorca, Eivissa, València i Barcelona), que tindran lloc al llarg del mes de maig.
I els premis per als guanyadors seran:
Millor història: iPhone o Play Station (a triar durant el moment de la inscripció) per a cada membre del grup.
Segona Millor història: iPod Touch per a cada membre del grup.
Premis Territorials: Entre els finalistes es premiaran les millors històries dels territoris (Catalunya, Illes Balears i País Valencià) amb un reproductor mp3 per a cada membre del grup
Premi Territorial especial ciutat de Barcelona: el millor relat de la ciutat de Barcelona rebrà un iPad per a cada membre del grup. Premi patrocinat per l'Ajuntament de Barcelona.
Premi professor/a més motivador/a de cada territori (Catalunya, Illes Balears i País Valencià): estada de 2 dies per a 2 persones amb sopars i/o esmorzars inclosos.
XIIè Premi Sambori d'Òmnium Cultural
Els treballs que optin a aquest premi de narrativa escolar en català s’hauran de regir segons les bases següents:
Les narracions que es treballaran en els centres hauran de ser individuals, originals i escrites en català o aranès.
La temàtica de la narració serà lliure.
L’extensió dels escrits serà de: Entre 1 i 3 pàgines per a les categories de secundària amb cos de la lletra Arial 12 i interlineat 1,5.
Cada centre educatiu recollirà els treballs dels seus alumnes. El nombre total de treballs s’indicarà en l’aplicatiu web. El professorat del centre en seleccionarà, com a màxim, 3 de cada categoria. Es presentaran sense signar i s'enviaran, en format word, per mitjà d’un formulari de participació habilitat a la pàgina web: www..sambori.omnium.cat
La data límit de lliurament serà el divendres, 2 de febrer, del 2018.
El Premi Sambori consta de 2 fases consecutives. En primer lloc es lliura el Premi Sambori Òmnium Demarcació. Les festes de demarcació es faran durant el mes de març. Després, tots els guanyadors de totes les demarcacions, passaran amb un nou jurat al Premi Sambori Òmnium Catalunya. El jurat escollirà un màxim de tres treballs per cada categoria.
Els guanyadors de Catalunya es faran públics durant la festa d’El TiNTER que tindrà lloc la segona quinzena de maig. Òmnium Cultural es reserva el dret de publicar els treballs premiats, o aquells que, per la seva qualitat, ho mereixin.
PREMI SAMBORI ÒMNIUM DEMARCACIÓ:
Els treballs escollits per cada centre i que els hagin enviat a Òmnium a través del formulari web:www.sambori.omnium.cat concursaran en el Premi Sambori Òmnium de demarcació. Cada demarcació tindrà un jurat que escollirà com a màxim 3 treballs per cada categoria. Durant el mes de març, les seus d’Òmnium organitzaran l’acte de lliurament del Premi Sambori Òmnium Demarcació.
PREMI SAMBORI ÒMNIUM CATALUNYA:
Cada demarcació presentarà com a màxim 3 treballs guanyadors de cada categoria per a la fase de Catalunya. Hi haurà un nou jurat per al Premi Sambori Òmnium de Catalunya integrat per professorat i professionals de l’àmbit de la cultura. El jurat atorgarà com a màxim 3 premis per a cada categoria.
Tots els treballs finalistes seran guardonats amb un diploma, un guardó i un lot de material escolar. El primer premi de cada categoria consistirà en una estada de dos dies a Port Aventura on podrà anar el premiat i dos acompanyants.
El lliurament de premis tindrà lloc la segona quinzena de maig durant la festa d’El Tinter de les Lletres Catalanes 2018.
Òmnium Cultural es reserva el dret de publicar els treballs premiats, o aquells que, per la seva qualitat, ho mereixin.
Concurs "El gust per la lectura"
El termini d'inscripció s'acaba el 22 de gener de 2018 i les bases del concurs són les següents:
Els treballs que es presentin han de ser de creació original i s’han d’ajustar al que determinen les bases específiques per a cada categoria i obra. Si s’hi inclouen imatges i/o música, aquestes hauran de ser de creació pròpia o lliures de drets. Recordem que els centres han de tenir el permís d’utilització de la imatge dels alumnes que apareguin als audiovisuals presentats.
A partir de la lectura del llibre: K.L. Going. Xaval gras es menja el món. Barcelona: Edicions de 1984, 2016, s'ha de fer un treball (col·lectiu, amb un màxim de 30 alumnes) que consisteix en la celebració enregistrament en vídeo d’un club de lectura al seu voltant. S’haurà de presentar en format MP4, i tenir una durada que no excedeixi els 10 minuts. Es valorarà, de les intervencions individuals: el grau d’aprofundiment en la comprensió del llibre, la fluïdesa oral, els arguments per defensar el propi punt de vista, etc.; i de la dinàmica col·lectiva: el respecte dels torns de paraula, l’escolta, capacitat no sols de saber convèncer sinó també de deixar-se convèncer, etc.
Identificació dels treballs: En tots els treballs s’hauran de fer constar les dades d’identificació següents:
Nom del centre i població
Categoria (A-G)
Autor i obra treballada
Títol del treball
Nom i cognoms (cal fer constar els dos cognoms, tret que només en tinguin un) de tots els autors del treball presentat
Curs i grup a què pertanyen, d’acord amb la inscripció
Nom del professor o la professora que ha dirigit el treball
Aquesta identificació s’inclourà en els crèdits.
Títols dels fitxers presentats:
Els títols dels fitxers dels treballs s’han de formar amb la categoria, el codi de centre i el primer cognom d’un dels autors del treball.
Cal tenir en compte que el títol dels fitxers no pot contenir accents, apòstrofs ni caràcters no inclosos en l’alfabet internacional, com la “ç”. És convenient fer servir el guió baix (_) per unir les paraules.
Nombre màxim de treballs presentats: En les modalitats de grup classe, només es podrà presentar un treball per cada grup classe inscrit i per cada obra per la qual participa. En les categories de treball individual, el centre educatiu pot presentar un màxim de tres treballs.
DISTINTIUS PER ALS CENTRES PARTICIPANTS
Un cop acabada la fase d’inscripció, es farà arribar als centres un logotip digital de participació, que podran inserir en els seus espais virtuals com creguin oportú. Després de l’acte de cloenda, els centres finalistes o guanyadors rebran el logotip digital acreditatiu corresponent per deixar constància del guardó.
ACTE DE CLOENDA:
La lectura del veredicte del jurat tindrà lloc en el transcurs d’un acte públic que se celebrarà a Barcelona al juny del 2018, al qual es convidarà tots els alumnes finalistes.
Per raons d’aforament, només es pot garantir l’assistència a l’acte a l’alumnat que quedi finalista i al professorat acompanyant.
PREMIS
Els treballs finalistes i guanyadors obtindran premis de naturalesa diversa, d’acord amb l’aportació de les entitats patrocinadores del concurs. Pel que fa als premis col·lectius, es lliurarà al centre guanyador o finalista un val per comprar llibres per a la biblioteca del centre en el marc de la Setmana del Llibre en Català, que cada any s’organitza davant de la Catedral de Barcelona durant el mes de setembre. En el cas dels premis individuals, es lliuraran entrades per anar a parcs temàtics, museus o funcions teatrals.
L’organització es reserva el dret a modificar el cartell de premis si canvien les
aportacions de les entitats patrocinadores.
DIFUSIÓ DELS TREBALLS PREMIATS I DE L’ACTE DE CLOENDA
La participació en aquest concurs comporta donar el consentiment per ser enregistrat durant l’acte de cloenda i perquè els treballs premiats siguin difosos en el web oficial del Departament d'Ensenyament.
