L'oració composta (2). Les subordinades.

Com ja hem dit, les oracions subordinades són un tipus d'oracions compostes (formades per més d'un verb) que no tenen sentit complet si no apareixen amb la principal, ja que unes depenen de les altres. L'oració sencera s'anomenarà principal i dins d'ella en trobarem d'altres que exerciran diverses funcions de la primera. 

Les classifiquem en tres tipus que, a la vegada, es subdivideixen en altres subtipus:

• Les subordinades substantives: s'anomenen així perquè poden fer qualsevol de les funcions que pot fer un substantiu i, per tant, un sintagma nominal i un sintagma preposicional. Equivalen sempre a les expressions allò o això o a  aquest/a/es/s; o aquell/a/es/s, precedides o no de preposició.

• Subordinades adjectives: s'anomenen així perquè fan la funció que més fa l'adjectiu: de complement de nom. Moltes vegades són equivalents a un sol adjectiu. Com a complements de nom que són, acostumen a trobar-se darrere d'un nom que fa d'antecedent i que ha de ser el nom que és substituït pel pronom que les uneix. Es poden commutar o intercanviar per un adjectiu. 

• Subordinades adverbials: s'anomenen així perquè fan la funció que normalment fan els adverbis, CC, i, per tant, són equivalents a aquells amb què es corresponen: de temps (llavors); de lloc (aquí) de mode (així):

L'oració composta (1). Les coordinades. Amb una pregunta extra!!!

Com ja hem dit, les oracions són coordinades si les proposicions o frases que les formen són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant un nexe (conjuncions o locucions conjuntives).

• Per exemple: Vol que vinguis i creu que t'anirà bé.

Les dividim en els subtipus següents a partir del significat del nexe que duen (poden ser uns quants menys o uns quant més segons la gramàtica que consultem).

• copulatives: Sumen o uneixen. Nexes: i, ni. 
• continuatives: que al llibre apareixen amb les anteriors perquè, segons ell, "el valor additiu de la conjunció i es pot reforçar afegint-hi un adverbi (també...), un connector d'intensificació (a més a més...) o un de continuïtat (aleshores...)." Els nexes que poden dur són: doncs, a més a més (ademés és un castellanisme), d'altra banda, encara, també, fins i tot, a més...
• disjuntives: Presenten dos elements que s'exclouen, de manera que s'ha de triar entre un o l'altre. Nexes: o, o bé.
• explicatives: Que al llibre s'inclouen amb les disjuntives sota el pretext que "en algunes expressions, el nexe disjuntiu expressa que els termes coordinats són equivalents o sinònims" o, el que és el mateix: que els connectors fan una funció reformulativa que pretén tornar a dir allò que ja hem dit però amb unes altres paraules. Nexes: és a dir, o sigui, això és. 
• adversatives: Els elements es presenten en oposició, contrast o s'exclouen entre si (expressen contrarietat). Nexes: però, no obstant, tanmateix, sinó, sinó que.

Ara que teniu aclarit el tema de les coordinades, espero, i la diferència entre uns tipus i uns altres, podeu respondre de manera raonada i completa la pregunta següent?

Quina de les dues classificacions us sembla més lògica, la que subdivideix les coordinades en 5 subtipus o la que les subdivideix en 3? O potser us sembla que cap de les dues en té del tot i en proposaríeu una altra, que seria...

Les oracions.

Ja posada, he continuat amb la tipologia de les oracions i he començat partint de la primera divisió en simple i composta: